 |
| Presentación PowerPoint |
Vaig conèixer al Manel durant la carrera de medicina, que vam fer des de 1974 fins
els 1980. Malgrat no anàvem al mateix curs, ens solíem trobar a les diverses
mogudes de la facultat. Vam començar la carrera l’últim any del franquisme.
Moments importants van ser: Franco mort quan fèiem segon curs, poc després hi
va haver la històrica manifestació on reclamàvem “llibertat, amnistia, estatut
d’autonomia” (1 de febrer de 1976). Les primeres eleccions democràtiques van
ser el 15 de juny de 1977, quan acabàvem tercer de carrera. La Constitució
s’aprova quan fèiem quart (6 de desembre de 1978). La transició democràtica no
va ser fàcil, i sovint ens trobàvem en assemblees, manifestacions, a les
escales de la facultat ...i també al bar. Jo recordo el Manel, l’Eduard, el
Gerard i el Nofre, sovint acompanyats per una guitarra, a les escales de la
facultat. Altres companys de curs ens acompanyen avui: Gerard, Veva, Jordi
(Alonso), Jaume, Carme (Aragó). El Jaume Estany és la persona que ha aconseguit
totes les fotos que us mostro.
Els anys 1982 a 1984 el Manel va
fer l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària a Barcelona, formant
part de la quarta promoció (el 1981 va anar a la mili). Ell i jo vam coincidir en
el mateix equip quan ell començava el tercer any a Cornellà i jo acabava la
residència (juntament amb l’Helena Pañella i la Silvia Sanjosé). La Conferència
d’Alma-Ata havia estat el 1978, les transferències de la sanitat a Catalunya el
1981 i la reforma de l’atenció primària
començava el 1984.Durant la residència hi va haver persones que ens van influir
en el nostre futur com a salubristes com són el Josep Mª Antó, el Jordi Varela,
el Carlos Alberto González o l’Amando Martín Zurro.Cal assenyalar com el Manel
va estar involucrat amb tasques de la Societat Catalana de Medicina Familiar i
Comunitària, i així per exemple va formar part del comitè científic de les III
Jornades de Medicina Familiar i Comunitària.
Vam entrar de becaris a
l’Institut Municipal de la Salut un darrera l’altre (jo el 1984 i ell el 1985)
on vam coincidir amb el Jordi Sunyer, el Jordi Alonso i la Silvia Sanjosé – la
generació de la plaça Lesseps). Va ser poc temps però intens. La manca de
places de Medicina Familiar i Comunitària junt amb la nostra introducció
prèvia a la salut pública, va fer que
ens presentéssim quan va sortir el concurs oposició de 13 places el 1985.
Sempre recordarem el sopar a casa del José Cuervo, que era el màxim directiu de
l’Institut, just quan vam aprovar les oposicions. I així és com des de
començaments de 1986 vam començar a treballar plegats durant quasi 27 anys,
primer a l’Institut Municipal de la Salut, després a l’Institut Municipal de
Salut Pública i finalment a l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Mai vam
treballar els mateixos temes, però sempre vam tenir relació professional.
Són molts anys junts, quasi tota
una vida professional. Definiria aquest anys com “anys de muntanyes i valls” ja
que les relacions no sempre són fàcils. El que si que puc dir amb profunda
certesa, és que, els darrers temps, la meva relació amb el Manel va ser bona.
Vaig poder parlar amb ell sobre els avenços de la seva malaltia, sobre els seus
fills, sobre com anaven els seus amics de la facultat ... juntament amb una
complicitat respecte a temes professionals.
Gràcies Manel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada