Paraules del Ferran Ballester

No recorde amb exactitud quan vaig conèixer en Manel Nebot. ¿Seria quan ell estava fent la mili a València? –on, per cert, el va pillar el cop d’estat del Tejero-. Seria a algun bar del barri del Carme?, o algun estiu a Llucena?, o a Barcelona als primer cursos de la Hopkins? o a algun dels primers congressos de la SEE o de SESPAS?. No ho sé, però no te importància. És com si hagués conegut el Manel de tota la vida; era un molt bon amic i un gran col·lega, i tot amb gran naturalitat. Amb ell sempre em trobava a gust. 

Vaig tindré la sort de compartir moments de la seua vida professional i de la vida més personal.En el camp de la salut pública vaig tenir l’oportunitat de treballar amb ell al projecte Aphekom per a l’avaluació de l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut dels  ciutadans europeus. El Manel havia treballat més en projectes relacionats amb altres riscos per a la salut i tenia menys experiència en el camp de la pol·lució atmosfèrica. No obstant això, molt prompte en Manel es va convertir en una persona clau dins del projecte, tant per assolir els objectius científics i de desenvolupament, com per la seua contribució a les bones relacions personals i de grup. El Manel es va guanyar tothom, tant per la seua experiència i professionalitat, com, també, per la seua intel·ligència, la seua calidesa i el seu excepcional sentit de l’humor.

A la vessant més personal de la vida,  tant el Manel com la seua família sempre ens van acollir, tant a mi com la meua família amb carinyo i generositat.  La seua pèrdua ens ha dolgut molt i ens sentim molt solidaris amb tots ells.

Amb tota la pena però, em considere afortunat d’haver conegut el Manel, una persona extraordinària, que tant al camp professional com al camp més personal sempre era el mateix, era el Manel.