La teva mort, un cop de tralla

Estimat Manel,

He sentit la teva mort com un cop sec de tralla. No m'ho esperava de cap manera. Ni quan fa uns 10 anys (?), tranquil·lament, vares explicar-me el diagnòstic d’una malaltia que jo fins llavors desconeixia; ni tampoc el dia abans de l'operació, quan et vaig sentir tant animat i coratjós com sempre.

Goso adreçar-me a tu directament, perquè com totes les persones a las qui estimo i han estat importants per mi, tot i que hàgiu desaparegut d’aquest mon, continueu presents en la meva vida.

I tu, estimat Manel, la teva presència i congruència, la teva serena forma de treballar, la teva fina ironia per observar la tossuda, complexa i frustrant però també interessant ientretinguda realitat de la que som part, continuaran amb mi mentre m'acompanyi  la memòria.

ELManel i la Teresa, Barcelona, maig 2007

Fou un plaer compartir amb tu uns anys reptadors de la nostra petita historia "nacional" (whatever that means...). Vàrem establir complicitats, compartir anhels i frustracions, tant com petites o grans –segons es miri–  victòries col·lectives.

Ens has deixat massa, massa aviat. Els que t'estimem, et trobem a faltar. Amb la teva partida t'has emportat un tros de nosaltres mateixos, però amb el que de tu hem rebut, també som ara una mica més rics, més complerts, i això, va amb nosaltres.

Amb els anys anem aprenent a estimar i a valorar la vida. Més a mesura que, passet apasset o a doloroses mossegades –com quan ens deixa una persona estimada– hem de desprendre’ns d’un tros de nosaltres mateixos, com a preparació serena de la nostra pròpia mort. Tu ets un bon exemple de que cal estimar, i treballar, i gaudir la vida fins el darrer alè.

Sento haver d’ésser molt lluny de Barcelona el dia 24 de gener. No ho he pogut arreglar de cap de les maneres. Però el meu pensament serà per tu, junt als amics i amigues que aquest dia et recordaran i et retran sentit homenatge.

Fins a sempre Manel.

Teresa Salvador-Llivina